Cun caschun dallas novas ediziuns dil Prenci Pignet per Sursilvan, Surmiran e Vallader (Lia Rumantscha): liarumantscha.ch/uploads/files...

Commentari scret da Ignacio J. Pérez Prat cun collaboraziun da Patricia Valaulta (Scola da lungatgs Faviala a Glion).

Il Prenci Pignet

Igl autur

Antoine de Saint-Exupery era in aviatur ed autur franzos, mo atgnamein era el en siu cor in um d’aventuras. El ei naschius a Lyon en Frontscha ils 29 da zercladur digl onn 1900.

Sco giuven pilot ha el luvrau per ina fatschenta da transports aviatics a Toulouse. Sia ruta da sgol era all’entschatta denter Toulouse e Casablanca e pli tard ha el era survegniu la ruta da Casablanca tochen Dakar. Da quei temps capitava ei savens ch’in pilot stueva far ina tschentada d’urgenza pervia dils conflicts cun ils Berbers, quei ei il num per ils pievels indigens dil nord dall’Africa. Antoine de Saint-Exupery ha salvau en total quitordisch pilots dil desiert e perquei eis el vegnius renconuschius dalla regenza franzosa sco „Chevalier de la Légion d’Honneur”, la pli impurtonta renconutschientscha ch’in civilist sa survegnir en Frontscha.

Igl onn 1929 ei Antoine de Saint-Expuery ius a luvrar sco pilot a Buenos Aires, la capitala dall’Argentinia. Da gliez temps ina dallas tiaras pli rehas dil mund pervia dil bien svilup economic e social. Leu ha el luvrau per l’emprema fatschenta aviatica dall’Argentinia, surtut dedicada al transport commercial e da posta. El ha fatg ils emprems sgols duront la notg ell’Argentinia aschia sco biars auters sgols da recogniziun per definir las novas rutas da sgol. Ozilgi eis ei ina caussa normala grazia als instruments d’orientaziun mo en quels temps era quei propi ina prigulusa lavur da piunier. Duront in da quels sgols eis el setschentaus ella vischinonza dad ina casa a miez ora silla tiara. Deplorablamein ha el rut ina roda digl aviun duront l’atterrada. Duas mattatschas blondas ein vegnidas fagend beffas tier el. Las mattatschas tschintschavan franzos! Duront ch’el fageva las reparaturas steva el ella casa da questa famiglia franzosa ed ei daventaus amitgs dils geniturs. Adina puspei cu el sgulava quella ruta, fageva el in stop leu. Las mattatschas havevan fatg ina grond’impressiun ad el. Ellas tschintschavan e fagevan termagls culs animals leu, sco cun las siarps, e havevan domesticau in’uolp.

Antoine de Saint-Exupery ha schizun giu in accident el desiert Sahara ed ha stuiu viandar duront gis e mo cun pauca aua per sesalvar. Siu davos sgol ei staus ils 31 da fenadur digl onn 1944 cu el ha fatg in sgol da recognosziun per l’armada franzosa duront la secunda uiara mundiala. El ei mai pli turnaus.

Il cudisch

Mo la Bibla ei vegnida translatada en pli biars lungatgs ch’Il Prenci Pignet. Actualmein dat ei treitschientschunconta translaziuns dil cudisch. Ina da quellas per Romontsch Sursilvan, fatga da Donat Cadruvi aschi sco era per Surmiran, Valadar e Romontsch Grischun. Il Prenci Pignet ei vegnius publicaus ils 6 d’avrel digl onn 1943, interessantamein a New York e naturalmein per franzos aschia sco era per engles. L’emprema versiun per tudestg ei vegnida publicada igl onn 1950 a Turitg.

Ins savess resumar il cudisch „Il Prenci Pignet” raquintond la historia dad in pilot ch’ei setschentaus el desiert Sahara pervia dad ina panna cugl aviun ed ha anflau ina curiosa figura, sco dad in pign umet, in “prenci pignet” cun in caracter mintgaton innocent, mintgaton freh, legher e marviglius. In tec sco in affon, mo tuttina independents. Ins savess resumar tut quei che Antoine Sain-Exupery raquenta cun pli paucs plaids, declarond semplamein la historia.

Il Prenci Pignet ei buc ina sempla narraziun da fantasia. Tenor mei eis ei buc in cudisch per affons. Malgrad ch’els savessen leger el senza problems, savessen els buc capir l’impurtonza dad esser libers els sentiments perquei ch’ils affons han normalmein aunc buc piars quella libertdad. Sch’ins mettess il cudisch el context historic dil temps en quel ch’el ei vegnius screts, savessen ins interpretar biaras parts sco ina critica politica e sociala. Per exempel, l’episoda cugl astronom terc che haveva mussau ina scuvretga el spazi mo negin haveva fatg adatg dad el pervia da siu vestgiu oriental. In onn pli tard, ha il medem um fatg la medema presentaziun mo cun ina mondura occidentala ed ha survegniu tut l’attenziun dils auters astronoms. El fratemps haveva in dictatur trec cumandau a siu pievel sut peina da mort de sevestgir sco quels dall’Europa – aschia sco il cudisch declara. Il regent terc denter ils onns 1923 e 1938 ei enconuschents ella historia terca sco quel che ha caschunau in grond svilup economic, social e cultural en Terchia fagend ella pli semeglionta all’Europa occidentala. El ha midau disas e la fuorma da viver dil pievel, schizun igl alfabet. Mo el ha priu mesiras fetg severas per contonscher sia finamira. Plinavon, savessen ins interpretar ils habitonts dils divers planets ch’il prenci pignet haveva visitau sco las nauschas disas dalla societad dall’entschatta dil vegnavel tschentaner che mussava gia ina gronda dependenza dil consum e dallas apparenzas laschond las valurs en in secund plaun. Quels fussen mo entgins exempels da quella critica.

Per mei munta “Il Prenci Pignet” il conflict entuorn quei cumpromiss ch’ins sto far per daventar in “carschiu”.