Nus analisain da moda anonimisada las infurmaziuns da noss utilisaders per pudair porscher in meglier servetsch e satisfar a lur basegns. Questa pagina utilisescha er cookies per analisar per exempel las activitads sin la pagina.Vus pudais specifitgar en voss navigatur las cundiziuns d'archivaziun e d'access als cookies.
Ils giubilars Medelins digl onn 2017

Ils giubilars Medelins digl onn 2017

2017
Ciprian Giger
Ciprian Giger

Las giubilaras ed ils giubilars

Enamiez da seniester: Paulina Pally-Venzin e Luzia Beeli-Lutz

Davos da seniester: Hilda e Vincenz Giger, Toni Lutz, Monica Bundi, Guido ed Anna Bundi, Claudia Bearth e Pauli Pally da Mutschnengia

Danovamein han ils giubilars che festiveschan il 2017 in anniversari rodund astgau guder in suentermiezdi da tempra tut speciala. Dumengia da Palmas, ils 9 d'avrel da fina bial'aura, ha la Societad da musica envidau ad in inscunter pils giubilars da 75 onns e mintga 5 onns ensi. Po esser che quei ei ina particularitat en tiara romontscha dalla musica da Medel/Lucmagn da gratular a lur convischinas e convischins. Franc ei denton ch'ils giubilars selegran grondamein sin quei di e sin quei eveniment. Ein els gie stai quella generaziun che ha gidau a menar la vischnaunca da Medel leu nua ella stat oz. Quei duei era esser in engraziament per tut prestau. Mintgina e mintgin da nos giubilars ha cun siu engaschi persunal tenor siu meglier saver e puder, seigi quei en famiglia ni per la publicitad, gidau al prosperir d'ina cumminonza muntagnarda. Mintgin d'els ei staus ina ferma petga en vischnaunca e pleiv ed in grond sustegn per vitg e val.

La presidenta Silvana Monn beneventa cordialmein las giubilaras ed ils giubilars che han dau suatientscha agl invit ed ein serendi en casa da scola a Curaglia per assister alla fiasta. Per tuts ha la Silvana preparau in pign cuors da lur veta e tal presenta ella als giubilars.

Giubilaras da 90 onns

Paulina Pally-Venzin

La Paulina ei naschida ils 25 da fevrer 1927 a Drual. Ella ei la veglia da quater fargliuns. Igl onn 1952 marida ella il Rudolf Pally da Curaglia. Treis affons, in fegl e duas feglias fan bia plascher e cuorturiala ad els dus. La mort prematura da siu mariu sforza la Paulina da manischar sia veta persula e quei dapi 44 onns. Oz gauda ella las visetas dil biadi e dallas 6 biadias e surtut portan ils 4 sutbiadis cuorturiala ad ella. Sia suppa da giutta seigi ina specialitad Medelina. La Paulina astga aunc adina guder siu tenercasa e habitescha persula en habitaziun. Ins astga pretender che la Paulina hagi aunc oz cun 90 onns ina ordvart buna sanadad.

Luzia Beeli-Lutz

Naschida ei la Luzia ils 17 da fenadur 1927 a Curaglia. Ses geniturs eran Gion Flurin e Luzia Lutz-Flepp. Ensemen cun 6 fargliuns passenta ella il temps daffonza e da scola a Curaglia. Suenter ils onns da scola sedicida la giuvna Luzia per igl emprendissadi da spindrera. Glatun 1950 va ella giu Cuera el spital Fontana. Dus onns cuozza da gliez temps la scolaziun sin quei bi mistregn. Igl onn 1953 daventa ella successura dalla Tresa Lutz-Pally sco spindrera per la Val Medel. Ella ei stada la davosa spindrera en vischnaunca da Medel e quei tochen il onn 1984. Igl onn 1957 marida la giubilara il Giohen Beeli. 5 buobas ed 1 buob neschan ord lur lètg. 2005 miera il consort Giohen ella vegliadetgna da 93 onns. Ensemen han els astgau passentar 48 bials onns da lètg. Dapi igl onn 2007 viva la Luzia persula en casa paterna. Ella gauda e selegra sin las visetas dils affons, dils 9 biadis e surtut dils 2 sutbiadis. Era ella ha ina ordvart buna sanadad.

Il tierz giubilar da 90 onns ei Martin Giger da Pardé. El ei dapi in miez onn sesents en Casa Sogn Giusep a Cumpadials e la sanadad ha deplorablamein buca lubiu da serender a Curaglia alla festivitad. Il Martin festivescha ils 17 d'october siu natalezi rodund.

Giubilars da 80 onns

Guido Bundi-Pally

Il Guido ei naschius ils 20 da matg digl onn 1937 a Curaglia. Ses geniturs Giulia ed Aluis Bundi-Lutz han tratg si 9 affons. Suenter las scolas obligontas ha il Guido luvrau sco autist da camiuns. La gronda part tier la firma da baghegiar Mazzetta a Trun. En sia liunga veta professiunala eis el segirafranc carraus 100 ga entuorn il mund, quei sch'ins risguarda ils kilometers. Igl onn 1964 marida el la giuvna Anna Pally da Curaglia. L'Anna festivescha uonn siu 75avel onn da naschientscha e vegn perquei portretada intec pli tard. Els dus baghegian casa giudem il vitg da Curaglia. Treis buobs benedeschan lur lètg. Ina da sias grondas pissiuns ei la pesca. Tons pèschs sco el pigliava pli baul en ina sesiun dat ei oz gnanc pli el rein da Medel. Il Guido entaupan ins adina cun buna luna ed el pren era peda per in discuors. Gliez ei lu buca adina tier tuts pensiunai la regla. Pertgei il bia han lez pli pauca peda che avon la pensiun.

Pauli Pally

Il Pauli da Mutschnengia astga festivar il 27 da zercladur siu 80avel anniversari. El ei il 2. giuven dils 5 affons da Valentin e Cristgina Pally. Suenter ils onns da scola segida el cun ses geniturs el puresser. Differents onns lavura il Pauli tier la vischnaunca e lu era tier linterpresa da baghegiar Berther. Duronts biars onns lavura el tier las pendicularas Mustér. Suenter sia pensiun segida el cun siu frar Luis a casa el puresser ed era als vischins porscha el agid nua ch'ei drova. Siu grond hobby ei adina stau il sunar ella musica. 52 onns ei il Pauli in fideivel commember dalla Societad da musica da Medel. Ussa eis el persuls el dacasa si Mutschnengia e las seras ein vegnidas pli liungas. Il scart troccas e las spassegiadas portan uss ad el cuorturiala. Plascher ha el adina dallas visetas da ses parents.

Toni Lutz-Camenisch

Il Toni ei naschius ils 29 da fenadur 1937 a Curaglia. Suenter ils onns da scola lavura el enzacons onns sco gidonter/mineur tier linterpresa Bertschinger. Cu las lavurs ein idas a fin banduna el la Val Medel per serender el Tessin. Il Toni marida la Giuseppa Camenisch da Surrein. In buob ed ina feglia portan ad els dus gronda legria. Glonn 1983 sedicida il Toni dentrar tier la guardia da cunfin. Suenter la scolaziun a Liestal vegn el staziunaus a Campocologna. Enzacons onns pli tard ha el stuiu bandunar la biala Val Puschlavigna. Siu niev plaz da lavur e dimora ei staus a Schaanwald el principadi da Lichtenstein. Leu eis el vivius ensemen cun sia dunna Giuseppa tochen chel ei ius cun mo 58 onns en pensiun. Cun la pensiun midan il Toni e sia dunna dimora e tuornan ella Val Medel. Ina gronda pissiun dil Toni era la catsch'aulta. Pervia d'ina maldispostadat ha el stuiu dar siu siu hobbi preferiu. In cuort temps ei il Toni era staus pescadur mo el ha lu ualti spert stuiu veser en che cumprar ils pèschs seigi pli sempel e cumadeivel che pescar sez els. Il giubilar ei staus ed ei aunc oz in fetg bien tiradur e sesa sin ina pulita pluna madaglias.

Ils 80 astgan ulteriurs treis giubilars festivar uonn. Ord motivs da sanadad ed ord auters motivs han tals denton buca saviu prender part quella dumengia. Quei ein Augustin Giger da Pardé, Sep Martin Lutz da Baselgia e Genoveva Hediger-Beeli da Curaglia.

Giubilars da 75

Anna Bundi-Pally

Noss'anteriura presidenta communala Anna astga gia festivar uonn siu 75avel. Buca da crer! L'Anna ei naschida ils 24 da schaner digl onn 1942. Ella ei vegnida tratga si da sia tatta Anna. L'affonza era da quels onns sempla e strentga. Las scolas ha ella frequentau a Curaglia. L`Anna ha luvrau en differentas plazzas ella gastronomia el Grischun. In temps ha ella era luvrau sco vendidra el consum da Curaglia tier il Fidel Lutz. Ella marida il Guido ch'ei gest vegnius portretaus. Els dus surprendan il menaschi puril dils fargliuns Giusep ed Adelina Pally. Aschia han els entschiet a far il pur cun in tschuat nuorsas. Quei denton sper la lavur. In'occupaziun che ha dau ad els dus tochen el temps dalla pensiun bia satisfacziun. 1992 e 1993 neschan ils biadis il Davide ed Andri. In grond plascher pil tat e la tatta. Sper la lavur sco mumma e casarina cun excellentas tratgas da tuttas sorts, in bien inschign per da tuttas lavurs a maun, eis ella segidada el service ellas ustrias dil vitg. In di ha ella decidiu da s'engaschar ella politica communala. Cun plascher e grond engaschi e cun sustegn da siu um Guido ha ella politisau 12 onns en Val Medel. Da quels 12 onns eis ella stada 9 onns presidenta communala. E jeu astgel s'incerar ch'ella ei stada ina ordvart buna presidenta che prendeva serius era ils problems dil sempel vischin. Per nossa vischnaunca eis ella s'engaschada cun tgierp ed olma e jeu sai s'imaginar ch'il Guido ei staus fetg bia seras persuls a casa ed ha deplorau fermamein igl engaschi politic da sia dunna. Il meini dall'Anna vegn aunc oz stimaus grondamein da nossas vischinas e vischins. Dapi entgins onns gaudan els ussa la bein meritada sera dalla veta ed igl engaschi politic ha ella era deponiu en truchet.

Claudia Bearth-Venzin

Claudia Bearth-Venzin nescha ils 22 da mars 1942 a Rueras sco feglia d'Ignaz e Theodosia Venzin. Cun ses 4 fargliuns passenta ella il temps daffonza e la scola a Rueras. Cunquei ch'ils geniturs meinan in'atgna cascharia segida ella leu cun tgierp ed olma. Ils 5 da zercladur 1971 marida ella cul Franz Bearth d'Acla. Ord lur lètg neschan 4 affons. Da gliez temps eran els secasai si dAcla. Suenter la lavina da 1975 han els stuiu bandunar lur dimora e secasar a Curaglia. Igl onn 1982 baghegian els lur atgna casa a Curaglia sisum il vitg. La Claudia gauda uss leu las visetas dils biadis e della serenda mintga gievgia a dar in scart troccas en l'ustria dil vitg.

Monica Bundi-Lutz

La Monica ei naschida a Pardé ils 15 da settember 1942 sco emprem affon da Luzia e Placi Lutz. Ella ei carschida si en semplas relaziuns denton ha ella passentau ina bial'affonza ensemen cun ses 14 fargliuns. Terminau la scola a Platta hai giu num da serender egl jester a fadigiar. La Monica ha luvrau en plirs loghens sco cameriera. Igl onn 1965 marida ella cun Felix Bundi ed els ein secasai a Curaglia sur la stizun dil Consum, oz ei leu la Mazzleria Pally. Els han giu 4 affons dils quals 3 ein secasai a Curaglia ed in a Sumvitg. Avon dus onns han els dus astgau festivar lur nozzas daur el ravugl dalla famiglia. La Monica gauda bunamein minta di cun siu um ina spassegiada e schei sedat ina paterlada cun in vischin ni l`auter. In da ses gronds hobbys ei far mams e pettas da tuttas uisas. Grond plascher ha ella era dallas visetas dils 8 biadis. Avon in pèr meins ei la Monica vegnida basatta dalla pintga Noemi dalla qualla ella selegra tut apparti cu ella vegn sin viseta.

Giger-Spadin Hilda e Vinzens

La Hilda ei naschida ils 23 da settember 1942 a Razen. Ella ha passentau leu ensemen cun 4 fargliuns il temps d`affonza e scola. Gia sco buoba vegneva ella las stads si Medel. Da giuvna eis ella stada en differents loghens en plazza da Locarno a Platta suenter a Friburg ed a Basilea surtut era per emprender lungatgs.

Il Vinzens ei naschius ils 25 doctober 1942, ensemen cun 5 fargliuns eis el carschius si a Pardé. A scola eis el ius a Platta e suenter a Curaglia. Las stads veva ein num ir en plazza e quei sco fumegl e cavrer. Suenter ils onns da scola ha el fatg igl emprendissadi dinstalatur sanitar tier Aluis Werth a Mustér. Cun 20 onns ei Vinzens ius a Basilea nua ch`el ha luvrau en differentas branschas. Leu empren el d'enconuscher la Hilda.

Igl onn 1968 maridan els. Ord lur lètg neschan il fegl Manolito e la feglia Patricia. 1971 tuornan els ella Val Medel. La Hilda ha sper la lavur da mumma e casarina luvrau ella hoteleria e pli tard aunc sco pura pintga. Il Vinzens luvrava da gliez temps sin siu mistregn d'installatur. Igl onn 1979 surprendan els il Hotel vi Platta. Igl onn 1981 ha Vinzens entschiet en ina nov'incumpensa tier l'armada Svizra. Igl onn 1986 ei in dils gronds siemis da Vinzens daventaus realitad ed el daventa pur da nuorsas. El ha gudiu la lavur dil puresser aschi ditg sco pusseivel. Oz ei il Vinzens in tipic pensiunau. Adina da far enzatgei e pauca peda. La Hilda perencunter gauda ils 5 biadis e lez secapescha era la tatta. Cun la pensiun ha ella empriu d'astgar e buca da stuer. Per quei secuntener mereta la Hilda in cumpliment.

Alla Societad da musica eis ei reussiu danovamein da auda in resentiu Dieus paghi per quella festivitad als giubilars dalla vischnaunca da Medel. A tuttas giubilaras e tuts giubilars admettel da cheu anora ina sincera gratulaziun e buna sanadad pigl avegnir, pertgei gliez ei il pli impurtont scazzi che nus havein.

Ciprian Giger / 2017

Ti stos esser connectà per agiuntar in commentari
Nagin commentari il mument
Ciprian Giger
151 contribuziuns
18 May 2019
107 guardads
0 like
0 commentari
1 Collecziun
Gia 380 documentss associadas cun Suenter 2000

Collecziuns: