Mia sora Adula ed jeu levan emprender spagnol. Igl onn 1992 ei quei giavisch ius en vigur e nus havein passentau ina biala dimora egl jester. Ell'Andalucia, a Màlaga, havein nus giu visitau ina academia da lungatgs. Quei ei stau in bi temps. Nos geniturs havevan visitau nus a Màlaga. Nies bab, Augustin Manetsch, ha giu fatg in di patratgs sur dall'aua e scret si quels. Forsa perquei ch`el era sper la mar? Quei text less jeu uss era schar leger vus.

Aua tier nus

Jeu sai buca danunder che l'aua che nus havein cheu a Màlaga en casa vegn, quei ei per mei in legn, mo jeu sun cuntents cun l'aua.

Tier nus a casa eis ei aschia:

La Svizra ei ina tiara pintga, mo cun biaras differentas regiuns. La regiun danunder che nus vegnin ei la regiun da muntogna. Oz less jeu raquintar enzatgei sur dalla aua da beiber. Ella nescha en differentas fontaunas 500-800 meters sur il vitg e vegn en lingias cun gronda pressiun tochen ellas casas.

Nus druvein buca maschinas per pumpar l'aua da beiber tochen sisum las casa, l'aua ha pressiun avunda. Nossa aua ston ins era buc tractar cun chemicalias. Ins sa beiber ella sco la natira dat ella a nus.

L'aua che vegn ord la spina ei fetg frestga, ed ins beiba bia da quella aua. L'aua ei era bienmarcau, nus paghein a casa per nossa habitaziun mo 80.-francs ad onn per l'aua. In luvrer sto pia luvrar gnanc 4 uras per saver pagar l'aua ch'ina famiglia drova per igl entir onn (silmeins enzatgei bienmarcau en Svizra). Ei vegn era buc dumbrau conta aua ch'ins drova. Gliez fan ins mo per ils hotels gronds e per l'industria. La vischnaunca ha da mirar ch'ei seigi begls per igl entir vitg entuorn cun aua da beiber. Quei ei lu en special per ils hosps che fan forsa in paus el vitg.

Las lingias d'aua ein pli ch'in meter afuns ella tiara, schiglioc schelass l'aua igl unviern.

En in vitg sco tier nus (Mustér) quentan ins per di e per persuna cun circa 400 liters aua. (Cumpriu industria ed agricultura). Els marcaus dallas tiaras industrialisadas (Europa, USA) tochen 700 liters per di e per persuna.

L`aua tier nus era fetg impurtonta per la producziun da forza electrica. Els cuolms dat ei biars lags artificials. Leu vegn ei produciu forza electrica, surtut era per ils gronds centers dalla Svizra (Turitg).

Las vischnauncas en muntogna cun pauca industria vendan lur aua als centers industrials. Ei dat vitgs che incassan ad onn milliuns (2-7) per lur aua. Vender l'aua ha in grond disavantatg, ei dat lu flums che han sin biars km fetg pauca aua. (Denter il lag e la centrala).

Nossa casa ei situada sper in pign flum che ei normalmein fetg ruasseivels mo cu ei plova fetg sa el crescher e vegnir cun crappa aschi gronda ch'ei strembla la casa. Prighel eis ei buca. La polizia ei adina presenta da gronda malaura. Sch'ils rempass rumpessen, alarmassen ei quels che dorman ed ins havess aunc adina temps da fugir. Quel che ei pli attents tier nus ei il giat. El ha era gia destadau nus.

Jeu less aunc finir cun dus proverbis ch`ins auda tier nus.

1. Lai ir il fem ensi e l'aua engiu.

2. Aua passada mola buc.

Per enzatgei che va aunc ditg avon ch`ei vegn decidiu dian ins : tochen lu va aunc bia aua dil flum giu.

In giavisch havess jeu: Sa enzatgi dir danunder che l'aua che nus havein cheu a Màlaga vegn e con ch'ella cuosta?