1/3 - La buteia igl onn 1940

2/3 - La buteia igl onn 1962 cura tgi igl turissem a Savognin ò piglia pè.

3/3 - La buteia igl onns 1965 scu amprem "Selbstbedienungsladen" a Savognin.

Da chel taimp eran a Savognin gio treis buteias sumigliantas cun victualias. Cun antradas odiernas da 40.00 – 60.00 CHF erigl malamaintg pussebel da pudeir exister. La buteia era averta 6 deis l’emda, sainza interrupziun dallas 08.00 (savens er pi bod) anfignen las seira allas 22.00 ouras. Ainten buteia era en banc da seser, tal sarviva la seira agls cliaints per far plaz e consumar (fimar) enqual cigaretta tgi els cumprava a toc e betg a pachet. Savens niva cò er discuto la politica actuala. La staschung principala e quasi existenziala era chella dalla stad. Passants an direcziun Nagiadegna farmavan avant tgi eir sur igl pass e cumpravan igl bisignevel. Da chel taimp davigl anc nign tunnel digl San Bernardino. Dus anfignen treis gedas ad onn eran er curs da repetiziun militars an la regiun. Tals purtavan en gudogn marcant. Igls suldos gevan strousch an ustareia, persiva cumpravan els bavrondas e dultschems an buteia. Curs da scolas recrutas eran pi pac interessantas, igls recruts vevan strousch daners da spender.

Igl sortimaint an buteia era vast, el cumpigliva, victualias, anferadeiras, gaffanaglia per igl pouresser, utensils per sport, vaschela e roba per tigneirtgesa, singulas tgossas per sa vistgeir, codeschs da messa, an detagl detg, dalla banana e l'ranscha, sur la pipa, igl caschiel e paintg, gottas ed anferadeiras, cuppas e plats da meisa, stadals e skis, fotschs, sadelas da munscher, ornamaints per vaschels da morts, pralinas e champagner, tarmagls e batungs, nouschs, muniziung per la tgatscha e polver neir per sagliantar e.o.pl. Curt detg, tot tenor staschung ins cattava tar Pius, scu la buteia niva numnada digl pievel, tot, Dasperas manavan Pius ed Alma anc en deposit da bavrondas tgi nivan vandeidas allas ustareias an Surses. Igls depots eran dallas funtangas mineralas Sassal e Passugger, la mostareia Bischoffszell etc. Siva digl onn 1962 cun l’arrivada digl turissem, vandevan els da staschung savens 1 camiung avas l’emda, chegl correspondeva a ca. 400-600 harassas. Siva digl onn 1959 era Pius incarico scu correspondent dalla Banca Cantunala Grischuna. Igl biro da tala era integro ple u mang ainten las localitads dalla buteia. Oz savess ins deir, gl’era an veir center da compra! Igl onn 1965 veva igl travagl sen tot igls sectours piglia tiers da tala maniera tgi fascheva basigns da biagier anturn igl travagl. Ins ò alloura angrondania la buteia e la biageida or sen «Selbstbedienung». L’avertura, scu amprema buteia da chel gener, ò gia lia igl amprem da dezember 1965 . Curt siva ò la concurrenza er tratg siva agl sistem. A madem taimp è alloura er nia Romano, igl fegl tgi luvrava tar la Banca Cantunala Grischuna a Coira, anavos e luvro an igl travagl digls genitours. (ro)