Prolog

Saver festivar il giubileum centenar secapescha buca da sez. Tonpli astg’ins esser loschs da quei, engraziar e naturalmein nezzegiar gl’anniversari per mirar anavos sin quels 100 onns. Jeu sebasel en mia cronica d’ina vart sils protocols ch’ein egl archiv communal a Breil naven dil 1925 (ils protocols da 1919-1924 ein daventai in’unfrenda digl incendi da Danis 1924); sils protocols ch’igl actuar actual Pieder Blumenthal ha tier el, silla cronica che Gion Battesta Spescha permiert (anteriur musicant) ha scret per il giubileum da 75 onns ed era sillas reminescenzas che Giusep Spescha (anteriur dirigent, president e musicant) ha purtau avon a caschun dalla fiasta d’uniformaziun nova igl onn 1988.

Fundaziun e premiera

Tenor las statutas ei la Societad da musica Danis-Tavanasa vegnida fundada ils 10 da schaner 1920. Empremas sentupadas dils interessents ha ei denton gia dau avon per exempel per reglar la cumpra d’instruments ed auter. Cun grond engaschament ein ils musicants semess alla lavur. Malgrad gronds sforzs pudevan las finanzas buca cuvierer ils cuosts per in’«instrumentaziun svizra». Per quei motiv han ils iniziants contactau la firma Glasse da Böhm, Austria, per empustar ils emprems instruments. Cun desideri ha pign e grond spitgau sil grond di. Ils 15 da december 1919 ein ils instruments arrivai culla Viafier retica. In grond pievel ei serimnaus alla staziun per retscheiver quella spedi-ziun custeivla. Ils musicants han spitgau cun ardiment e plein luschezia silla repartiziun dils instruments entras il dirigent. Damai che scolast Candrian, in dils iniziants per fundar ina societad da musica, ha bandunau nies vitg, han ils iniziants saviu gudignar scolast Geli Cathomen da Breil sco emprem dirigent. A lez eisi reussiu da contonscher tec a tec empau progress sil camp musical ed a caschun dalla fiasta da perdanonza da Nossadunna d’uost 1920 ha la societad da musica embelliu per l’emprema ga ina fiasta – la premiera. Las presentaziuns regularas ein naven da lu stadas plirs decennis da sunar entgins tocs da sogn Silvester e lu las fiastas da Sontgilcrest e perdanonza. Era la fiasta d’uaul (a Runcau) da Tschuncheismas ei stau in tierm en mintga onn dalla giuvna uniun.

1920 – 1929 Emprems pass

Duront gl’emprem decenni d’existenza eisi gartegiau alla giuvna uniun d’animar in ni l’auter convischin d’entscheiver a sunar, gliemar vid la qualitad, exercitar e preparar producziuns. Plinavon eisi stau da mirar d’adina puspei haver instruments.

Aschia per exempel protocollau ch’ins hagi cumprau dus cornets, in per 98.- fr. e l’auter per 108.- fr. Il 1925 ei la Societad da musica Danis-Tavanasa gia sepresentada all’emprema fiasta da musica districtuala a Glion, ils 10 da matg. La musica ha sunau avon la giuria «Der Traum des Pilgers» dad Emil Ruh. Sper Danis-Tavanasa ein aunc nov autras musicas sursilvanas separticipadas: Cumbel, Falera, Flem, Mustér, Rueun, Sursaissa, Trun, Versomi e Vignogn. Quater onns pli tard, ils 20 da matg 1929 ei nossa musica stada dalla partida per festivar il giubileum da 50 onns Societad da musica Mustér. Tenor il district da musica Surselva vegn quella fiasta quintada uffizialmein sco emprema «Fiasta de musica sursilvana». Ils motivs daco che buca quella da Glion dil 1925 vala sco emprema fiasta da musica districtuala ei a mi buca enconuschents.

1930 – 1939 Quater fiastas da musica

Il decenni avon la secunda uiara mundiala ha la musica schau ora cups cun separticipar a fiastas da musica, a treis districtualas e per l’emprema ga era ad ina cantunala. Ils 16 da matg 1932 ha Danis-Tavanasa priu part alla secunda fiasta districtuala a Trun. Culla cumposiziun «Bardenchor» da Carl Friedmann eis ella sepresentada alla giuria e sut la direcziun da Pieder Antoni Willi han els survegniu il pareri «bien». - Naven dall’entschatta ha la nova musica vuliu mussar in segn dad unitad. Quei ei daventau gia baul cun in pindel ellas colurs d’in artg sogn Martin entuorn las capialas. (Ina capiala possedeva da gliez temps mintgin). Ils 5 d’uost 1933 concluda la musica da metter neu in’emprema «uniforma»: capialas grischas per frs 3.-- il toc. Quellas capialas han ils musicants era purtau ils 12 da matg 1935, alla tiarza fiasta da musica districtuala a Rueun. Cun siu dirigent Gion Rest Gartmann ha la musica sunau «Fest-Ouvertüre» da Lachner e danovamein survegniu dils derschaders il giudicat «bien». Mo dus onns pli tard, ils 24 d’avrel 1937 ha la musica priu part per l’emprema ga ad ina fiasta da musica cantunala. A Domat han els sunau sut la bitgetta da Ignaz Beer il toc da pag «Festa della gioventù» da G. Bellorini e la sera turnai a casa cun arbagias. Mo in onn pli tard, ils 10 da matg 1938 ei la musica separticipada alla quarta fiasta districtuala. Quella ei danovamein stada a Glion. Tier quella scriva Giusep Spescha il suandont: «Per nus bein la pli mal gartegiada fiasta da musica. Tochen miezgi stau stupent, buna societad, fatg bien en la concurrenza da marschar ed in brav bien gentar el hotel Bahnhof. Suenter miezgi memia gronda libertad e tier la producziun da nies toc da pag “Aufzug der Schweizer Garde” ha ei disdiu bia. Las arbagias cun franzlas d’aur havein buca saviu contonscher e stuiu secuntentar cun argien». Sinaquei eisi lu stau per entgins onns neginas fiastas da musica pli. Il 1939 ha la Societad da musica denton gidau d’organisar la fiasta districtuala da cant.

1940 – 1949 Suenter l’uiara

Suenter quei intensiv decenni cun pliras fiastas da musica ha la secunda uiara mundiala schau midar in tec il focus. Auter ei stau pli impurtont che far musica. Il 1945 ha la Societad da musica Danis-Tavanasa perquei era buca saviu festivar all’engronda sia fiasta giubilara da 25 onns. Igl atun 1945 han ins uniu quella fiasta commemorativa cun in engraziament al Tutpussent per la protecziun da nossa patria duront ils grevs onns d’uiara. Cun quella caschun ei il meriteivel Rest Giusep Friberg vegnius numnaus president d’honur ed Ignaz Beer dirigent d’honur. Lez ha lu era preparau la musica per la proxima fiasta. Ils 9 da matg 1948 ha Mustér organisau la tschunavla fiasta districtuala dalla Surselva. Leu ei la Societad da Danis-Tavanasa sepresentada l’emprema ga cun sias monduras novas (la verda). La musica ha sunau il toc «St. Hubertus – Jagdouvertüre» da Franz Springer ed ha per sia presentaziun survegniu in 2. rang (=fetg bien). Quasi 40 onns pli tard (1989 a Rabius) ha la medema uvertura purtau aunc dapli success alla Societad da musica Danis-Tavanasa.

1950 – 1959 Emprema bandiera ed emprema uniforma nova

E vinavon vai cun fiastas. Ils 4 da matg 1952 ha Trun organisau la sisavla fiasta da musica sursilvana. Nossa musica ha sunau «Kleine Kantate» da Carl Friedmann e danovamein survegniu per la prestaziun in 2. rang (=fetg bien). Suenter la prematura mort dil commember d’honur Rest Antoni Friberg, han ses fargliuns Nesa, Maria, Adalgott e Gion Giacun, vuliu far in plascher alla musica cun schenghegiar ina bandiera. Sco president ha Giusep Spescha giu l’honur da gidar ad encurir ora ella, senza risguard sin il prezi. In giavisch dils fargliuns Friberg ei stau, che s. Antoni paradeschi sin la bandiera. Sur Gion Cadalbert ha benediu la bandiera ils 6 da november 1955. Sco padrin ha la musica anflau Rest Giusep Friberg e sco madretscha Tresa Friberg, niaza dils fargliuns Friberg. Per l’emprema ga ha la bandiera fatg sia funcziun alla fiasta da Sontgilcrest in onn pli tard cun siu losch bandierel Rest Giusep Friberg.

Il zercladur 1955 ei la societad separticipada la secunda gada ad ina fiasta cantunala. A Mustér ha la musica presentau alla giuria il toc «Die beiden Veroneser», in toc ch’il dirigent Giusep Capaul ha elegiu. Il 1958 ha la musica da Glion organisau la siatavla fiasta da musica districtuala. Per munconza da musicants ha la societad desistiu da prender part. Igl ei stau l’emprema e tochen oz la suletta ga che la musica da Danis-Tavanasa ha buca priu part ad ina fiasta districtuala. Avon la fin dil decenni, igl onn 1959, ha la musica cun siu president Marcel Cathomen ughegiau il pass tier uniformas novas, l’emprema cumprada sez, ina nera che ha remplazzau la veglia cun in tschiep verd ch’ei vevan survegniu. La fiasta d’inauguraziun, organisada el Runcau, cun cooperaziun dallas societads da musica da Breil, Dardin, Trun e Sursaissa ei stada in cumplein success. Il medem onn ei la musica separticipada per la tiarza ga ad ina fiasta cantunala, igl ei stau la 15avla fiasta da musica cantunala, ils 30 da matg a Cuera. Lezza ga sut la direcziun da Giusep Spescha.

1960 – 1969 Instrumentaziun nova

El decuors dils emprems 45 onns ha la societad da musica adina puspei cumprau instruments da differentas firmas. Aschia ei igl accordar ils instruments daventaus adina pli proble-matics. Per quei motiv ha il dirigent da lu, Raimund Schmid (pli tard dirigent d’honur), proponiu ina instrumentaziun nova. Ils commembers vevan respect da quei ed all’entschatta bein empau sterment dad ir vid ina cumpra da tala dimensiun finanziala. La finala han els denton decidiu d’ughegiar ei. Ina cumissiun preparatorica ha priu enta maun la caussa. Ina lotteria da frs. 10’000.— cun pagament direct ei vegnida organisada. Cun quella fiasta d’instrumentaziun, mo era cun las ulteriuras acziuns, eis ei reussiu als responsabels da pagar giu igl entir deivet da frs. 37’000.- ed aunc in deivet restont da frs. 10’000.- enteifer in onn. Che quella fiasta ei reussida aschi bein ei segir il meret dall’entira populaziun da nies vitg, ch’ei s’engaschada grondamein persuenter. Igl ei tochen oz stau la suletta instrumentaziun totala.

1970 – 1979 Giubileum da 50 onns

Igl onn 1970 ha la Societad da musica Danis-Tavanasa astgau festivar siu giubileum da 50 onns. Quella gada han ins vuliu festivar quei eveniment a moda e maniera pli pompusa. Per quei intent eis ei vegniu eregiu ina tenda da fiasta el Plaun Danis. La fiasta ha giu liug ils 4 e 5 da fenadur ed ei vegnida tgamunada dil president dalla societad da musica, Fidel Alig. Presents a quella fiasta ein stadas las societads da musica dils vitgs vischinonts dad Andiast, Breil, Dardin, Glion, Rueun, Sedrun, Surrein, Trun sco era la societad da musica da Schwamendingen (Turitg) ed ils tamburs da Breil. Sper quellas musicas han era ils chors dil vitg cooperau e gidau ad embellir quella fiasta.

Suenter ch’il scolast Raimund Schmid ha demissiunau il 1971 sco dirigent ha Ciril Friberg surpriu la bitgetta. Il giuven scolast primar da Danis ha cuntinuau la tradiziun da separtizipar allas fiastas da musica districtualas. Per la 11avla fiasta districtuala, ils 20 da matg 1973 a Trun, ha el preparau il toc da pag «Larghetto pastorale» dad Albert Benz e contonschiu igl emprem rang. Quater onns pli tard, ils 3 da zercladur 1977 ei la musica era separticipada alla fiasta districtuala a Surrein.

1980 – 1989 Uniformas nr. 3 e nr. 4 ed emprema presidenta

All’entschatta dils onns otgonta eisi puspei stau temps per ina nova uniforma. Bien 20 onns suenter l’uniforma nera (ch’era la secunda uniforma, denton l’emprema resch nova) han musicantas e musicants vuliu ina nova, la tiarza. In dils motivs era che legreivlamein biaras giuvnas e giuvens han entschiet ella musica. Ei ha dau bia discussiuns per eleger il model che plai alla maioritad. La finala ei la musica sedecidida da cumprar ina uniforma cun caultschas beschas ed in tschiep brin, senza capetscha ed en fuorma mudesta (senza sdremas e senza cordas). Igl onn 1981 furnescha pia la Fabrica da ponn a Trun alla societad da musica sia uniforma nova. A caschun dil concert primavaun digl avrel 1981, sut la direcziun dad Ignaz Schmed, ei nossa societad da musica sepresentada per l’emprema gada en quella.

Damai che l’uniforma brin-bescha veva negina capetscha e che quei ei era vegniu menziunau (ni era criticau) a caschun da pliras fiastas da musica ei la societad adina puspei s’occupada culla damonda, co sligiar quei problem. Ina casualitad, per nus in ventireivel schabetg, ha la finala levgiau la decisiun da cumprar in’uniforma nova, la quarta, quella gada cun capetscha, sdremas e corda. A caschun da nossa fiasta d’inauguraziun dils 26 da december 1988, sut la bitgetta dil dirigent Almiro Beer e sut il tgamun da nossa presidenta Marianna Friberg, dil reminent tochen oz l’emprema e suletta dunna alla testa dalla Societad da musica Danis-Tavanasa, ha la musica saviu sepresentar cun las uniformas novas: Capetscha e tschiep en vin-tgietschen e caultschas neras. Grazia alla favoreivla offerta dalla Fabrica da ponn Trun e cun grond agid e sustegn davart la populaziun da nies vischinadi eis ei reussiu alla societad da musica da far quella cumpra senza strapazzar memia fetg nossa cassa e far deivets. In miez onn pli tard, il zercladur 1989 ei la musica separticpada alla 15avla fiasta da musica districtuala. Igl ei stau l’emprema fiasta che ha valetau la prestaziun dallas musicas cun puncts aviarts e buca pli cun rangs (1. ni 2.) ni arbagias (aur ni argien). Legreivlamein ha Danis-Tavanasa gest fatg ils pli bia puncts ella categoria 4. Cun la «St. Hubertus Jagdouvertüre» ha ella perschuadiu ils experts. Pli pauc cletg vein giu cun marschar, leu fatg ils davos.

1990 – 1999 A la tscherca da dirigents ed ina situaziun win-win

Il decenni avon la midada dil millenni ei staus marcaus da diversas demissiuns da musicantas e musicants denton era da dirigents. Almiro Beer che ha surpriu la bitgetta igl onn 1983, ha abdicau suenter 10 onns en uffeci e suenter ch’el ha dirigiu la musica aunc alla 23avla fiasta cantunala il 1992 a Favugn cun oreifer success. Siu successur, Damian Tomaschett (oriunds da Trun e sesents a Rueun), ei siglius els stadals ed ha culla musica giu grond success il 1995 alla fiasta districtuala a Val sogn Pieder. Cul toc «Drawcansir» da William Relton ha la Societad da musica gudignau la concurrenza da pag ella quarta categoria. Igl ei stau l’emprema ga che tuttas musicas ella medema categoria han stuiu ni astgau sunar il medem toc. - Dus onns pli tard, ils 19 da zercladur 1997, ei la musica stada dalla partida a Tavau, alla 24avla fiasta cantunala. Suenter quella ha Damian Tomaschett dau giu la bitgetta ed ei ha danovamein giu num encurir in niev dirigent ni ina dirigenta. Puspei han ins anflau in a Rueun. Hugo Schär, oriunds da Danis e sesents a Rueun, ha igl onn 1995 surpriu la Societad da musica da Rueun sco dirigent. Suenter treis onns ein las retschas da commembras e commembers da Rueun vegnidas pli luccas e l’uniun ha encuretg musicantas e musicants. Grazia al contact denter las duas societads da musica eisi sedau ina situaziun da win-win. Ina collaboraziun ei stada la sligaziun. Aschia ha la musica da Danis-Tavanasa survegniu in niev dirigent e la musica da Rueun avunda musicantas e musicants. En quella formaziun ha la musica da Danis-Tavanasa e Rueun era segidau da festivar il giubileum da 100 onns dalla Societad da musica Breil (11,12 e 13 da zercladur 1999). La collaboraziun da Rueun e Danis-Tavanasa ha era giu gl’effect che l’uniun ha entschiet ad organisar occurrenzas per tgirar il contact persunal e guder la cumpignia e cameraderia ordeifer il menaschi d’emprovas. Aschia per exempel igl uost 1998 cun nus essan pedalai culs velos naven da Tavanasa tochen en Val Sumvitg. Ei ha naven da lu era dau dètg regularmein talas occurrenzas: dis da skis, turas cun gianellas, seras da Sontgaclau, scursaladas, cuors da cuorsaliunga, turnier da minigolf ni era in cuors da tennis e schizun viadis. Per part ein quels events era stai cun nossas famiglias. Musicantas e musicants san denton buca mo far fiasta e guder la cumpignia. La societad da musica ei era adina puspei promta da segidar cullas autras uniuns dil vitg, sco per exempel cun far ustria pil chor mischedau sch’el ha concert ni cun far l’ustria a caschun dalla biala tradiziun «schibettas» che l’Uniun da giuventetgna organisescha e che carmala adina puspei massa glieud a Danis per mirar tier.

2000 – 2009 Nua ei la glieud nova?

La collaboraziun denter las duas societads da musica ha giu siu punct culminont alla XVII. Fiasta da musica districtuala a Sedrun il zercladur 2000. Cun lubientscha dalla suprastonza dil district da musica vein nus astgau concuorer ella quarta categoria cun duas uniformas, Danis-Tavanasa en vin-tgietschen e Rueun en blau. Gia lu han ins denton viu ch’ei ha giu fetg paucas persunas en uniforma blaua ellas retschas. Suenter quella fiasta da musica ei la Societad da musica da Rueun sesligiada, la fin aunc cun tschun commembras e commembers. Quels ein denton tuts entrai sco commembers activs ella Societad da musica Danis-Tavanasa. Il register dils corns en es ei aunc oz dil tut els «mauns» da Rueun. Igl onn 2007 vein per l’emprema ga dau in concert per las giubilaras ed ils giubilars da Danis-Tavanasa che han festivau in anniversari «rodund» (70, 75, 80, 85 onns etc.). Ensemen cul Chor Uvriu Danis-Tavanasa dein mintgamai suenter la messa per la dumengia dil sogn Rusari (emprema dumengia d’october) in pign concert ed in apéro. Ina sentupada cordiala che gauda gronda stema. Duront quei decenni vein era entschiet a dar concerts cun in motto. Aschia per exempel musica da bigband, musicals, musica da rock, musica svizra, il 2006 «Ina sera ell’opera» culla collaboraziun da nies cantadur indigen Flurin Caduff (fegl dad Armin Caduff) e cun Gieri Maissen (fegl da Tarcisi Maissen, da Trun) al clavazin. Tut quels concerts han giu fetg bien resun el publicum e rinforzau nus da caminar vinavon sin quei trutg musical. Tuttina eisi buca gartegiau da motivar ed animar nova glieud ni anteriuras musicantas e musicants ella societad da musica. Cun quei problem han era autras societads da musica dil contuorn da sbatter. Aschia sesluccan era tec a tec las retschas dalla Societad da musica Danis-Tavanasa. Naven digl onn 2009 vein adina giu entuorn 20 commembras e commembers activs, vitier ein ils biars commembers activs gia commembers d’honur (cun 15 onns activitad ella societad), veterans cantunals e federals. Pia generaziuns che vulan ed astgan era cun buna cunscienza patertgar da calar.

2010 – 2019 Collaboraziuns e sguard el futur

Muort munconza da musicantas e musicants, en spezial tiels instruments pigns, ha la Societad da musica Danis-Tavanasa encuretg autras uniuns per concerts communabels. Aschia per exempel il 2011 ensemen culla Societad da musica Andiast, ils onns 2012 – 2014 ed aunc inaga da Nadal 2016 mintgamai concerts ensemen cul Chor Uvriu Danis-Tavanasa. Denton era per quels concerts vein nus duvrau gl’agid da musicantas e musicantas d’ordlunder («canadiers»).

Il 2015 vein fatg in project communabel culla Musica giuvenila Tumpiv. Quei ei stada la musica giuvenila dallas musicas dall’entira Cadi. Deplorablamein ha quella suenter cuort temps d’existenza fatg naufragi, medemamein perquei ch’ei ha muncau la giuventetgna activa che suna. A caschun da quei concert vein denton era presentau nossa uniforma nova. Ina nera cun camischa en vintgietschen ed ina capiala cun in pindel era en vintgietschen. L’uniforma dil 1988 ha pia teniu 27 onns. Il 2018 vein lu dau nies davos concert communabel entochen oz. Ensemen cul chor mischedau Rabius (sut la bitgetta da Gabriel Derungs, da Danis), vein dau dus concerts bein gartegiai e visitai. - Alla 28avla fiasta da musica cantunala ad Arosa il 2019 vein giu bia gidontras e gidonters, oravontut tiels cornets, ed aschia saviu far ina prestaziun da vaglia. – Per nies giubileum da 100 onns vein quintau da far in concert da gala cuort avon la XXI. Fiasta da musica districtuala a Vignogn. Il coronavirus ha denton fatg in gries e liung streh tras quels plans. Il mars 2020 ha gl’emprem lockdown bloccau igl entir menaschi d’emprovas. La sera dils 13-03-2020 vein aunc fatg in’ura emprova (RTR ha rapportau da quella) e lu buiu ensemen ina runda vinars per seproteger dil virus avon che ir sin distanza in da l’auter. Negin concert, negina fiasta da musica, neginas producziuns tradiziunalas sco Sontgilcrest, Dumengi’alva, Perdanonza, Dumengia dil rusari e sunar per giubilaras e giubilars dil vischinadi – tgei mund schetg. - Il concert centenar e la fiasta da musica districtuala fussen stadas las davosas duas fiastas cun nies dirigent Hugo Schär (ch’ei il 2014 vegnius numnaus dirigent d’honur dalla societad). Gia il 2018 ha el annunziau da vuler dar giu la bitgetta suenter la fiasta da Vignogn il 2020. La musica ei sinaquei sefatschentada seriusamein cugl avegnir. En in discuors fetg aviert, sincer e constructiv ein ins sedecidius da far vinavon. Encurir in dirigent ha il mument denton pauc senn cun ina formaziun da rodund in tozzel musicantas e musicants. Tuttina duein tuts che vulan sunar in’instrument da stuors ver la caschun da far quei, semplamein en ina formaziun pintga. Forsa gartegi gie egl avegnir da puspei saver emplenir las retschas per lu in di ir alla tscherca d’in niev menader musical ni d’ina nova menadra musicala. Dirigentas ha la Societad da musica Danis-Tavanasa numnadamein aunc mai giu. Il futur vegn a mussar sch’ei gartegia alla populaziun da mantener la Societad da musica Danis-Tavanasa cun animar la giuventetgna ed era persunas pli veglias d’entscheiver a sunar e da vegnir ella societad da musica. Da giavischar fussi sch’ins mira anavos sin tut quellas occurrenzas dil vitg, dalla vischnaunca e fiastas da baselgia che la musica ha celebrau ed accumpignau musicalmein. Senza fussi stau ualti trest, schetg e met.

Epilog

Il sguard anavos sin quels 100 onns fa nus era esser humiliteivels ed engrazieivels ch’igl ei stau pusseivel da mantener schi ditg la musica. Engraziar da cor lein nus a tuttas commbras e tuts commembers activs actuals e dil vargau per la fideivladad, premura e tut lur engaschi en favur da nossa societad. In grond «engraziel fetg» sauda denton era all’entira populaziun da Danis e Tavanasa e contuorn per tut sia beinvulientscha enviers nus, siu sustegn finanzial e moral duront tut quels onns. Nus sperein vinavon sin quella beinvulientscha.

Hugo Schär, responsabel per la cronica

Presidents 1920 - 2020

Riedi Giacun Danis 1920 – 1926 †

Nay Giacun Danis 1926 – 1928 †

Spescha Josef Tavanasa 1928 – 1930 †

Bundi-Wolf Sep Antoni Danis 1930 – 1938 †

Friberg Rest Giusep Danis 1938 – 1944 † (president d’honur)

Beer Mathias Antoni Danis 1944 – 1950 †

Caduff Faustin Danis 1950 – 1954 †

Spescha Giusep Tavanasa 1954 – 1957 †

Cathomen Marcel Cuera 1957 – 1961

Friberg Franz Danis 1961 – 1964 †

Degonda Nicolaus Luzern 1964 – 1966 †

Cathomen Vitus Danis 1966 – 1968

Alig Fidel Trun 1968 – 1970

Beer Almiro Tavanasa 1970 – 1972 †

Caduff Venanzi Tavanasa 1972 – 1976

Derungs Theo Danis 1976 – 1978

Fry Flavio Danis 1978 – 1984 †

Caduff Philipp Fulenbach 1984 – 1988

Huonder-Friberg Marianna Mustér 1988 – 1993 (1. presidenta)

Cathomas Tarcisi Danis 1993 – 1994

Friberg Gion Trun 1994 - 1996

Cathomas Tarcisi Danis 1997 - 2007

Maissen Clau Val s. Pieder 2007 - 2021

Dirigents 1920 – 2020

Cathomen Geli Breil 1919 – 1926 † (dirigent d’honur)

Spescha Giachen Gieri Pigniu 1926 – 1928 †

Willi Pieder Antoni Domat 1928 – 1933 †

Gartmann Gion Rest Lumbrein 1933 – 1935 †

Beer Ignaz Tavanasa 1935 – 1949 † (dirigent d’honur)

Cavelti Gion Sagogn 1949 – 1953 †

Capaul Giusep Winterthur 1953 – 1957 †

Spescha Giusep Tavanasa 1957 – 1962 †

Schmid Raimund Danis 1962 – 1971 † (dirigent d’honur)

Friberg Ciril Danis 1971 – 1981

Schmed Ignaz Trun 1981 – 1983

Beer Almiro Tavanasa 1983 – 1993 † (dirigent d’honur)

Tomaschett Damian Rueun 1993 – 1997

Schär Hugo Rueun 1997 – 2021 (dirigent d’honur)

Nies logo

Quei logo ha nies anteriur musicant, president e dirigent d’honur Almiro Beer creau ils onns 1980 per l’uniforma nova. Ils dus bustabs «D» (Danis) e «T» (Tavanasa) sin in funs blau che duei simbolisar l’aua, il flum, il Rein anteriur. Lez «sparta» geograficamein ils dus vitgs. La trumbetta (cheu melna sill’uniforma en grisch) marchescha persuenter la «punt» denter ils dus bustabs, la colligaziun denter las duas fracziuns dalla vischnaunca. Musica fa punts!

Fiastas da musica cun participaziun da Danis-Tavanasa

Fiastas cantunalasOnn Liug Categoria Dirigent

1937 11. Domat 4 Beer Ignaz

1955 14. Mustér 4 Capaul Giusep

1959 15. Cuera 4 Spescha Giusep

1967 17. Domat 4 Schmid Raimund

1983 21. Flem 4 Schmed Ignaz

1992 23. Favugn 4 Beer Almiro

1997 24. Tavau 4 Tomaschett Damian

2002 25. Breil 4 Schär Hugo

2007 26. Scuol 4 Schär Hugo

2013 27. Cuera libra Schär Hugo

2019 28. Arosa 4 Schär Hugo

Fiastas districtualas

Onn Liug Categoria Dirigent

1925 I. Glion 4 Cathomen Geli

1929 Mustér (50 onns) 4 Willi Pieder Antoni

1932 II. Trun 4 Willi Pieder Antoni

1935 III. Rueun 4 Gartmann Gion Rest

1938 IV. Glion 4 Beer Ignaz

1948 V. Mustér 4 Beer Ignaz

1952 VI. Trun 4 Cavelti Gion

1958 VII. Glion buca priu part

1961 VIII. Trin 4 Spescha Giusep

1965 IX. Rabius 4 Schmid Raimund

1969 X. Vignogn 3 Schmid Raimund

1973 XI. Trun 4 Friberg Ciril

1977 XII. Surrein 4 Friberg Ciril

1981 XIII. Lumbrein 4 Schmed Ignaz

1985 XIV. Breil 4 Beer Almiro

1989 XV. Rabius 4 Beer Almiro

1995 XVI. Val s. Pieder 4 Tomaschett Damian

2000 XVII. Sedrun 4 Schär Hugo

2005 XVIII. Falera 4 Schär Hugo

2010 XIX. Trun 4 Schär Hugo

2015 XX. Sursaissa libra Schär Hugo

2020 XXI. Vignogn spustau sin 2021 e la finala annullau muort corona