In purtret dalla Televisiun Rumantscha da Mompé-Tujetsch gl'onn 1994. Mompé-Tujetsch ei ina fracziun da Mustér.

Guglielm Gadola scriva 1961 da Mompé-Tujetsch:

Da Mumpé-Medel, l’ucliva situada sigi ault Crest-cugn denter il Rein

de Medel e quel de Tujetsch, dein nus in hazer sbargat, sco da sias uras

il grond herox de Valzeinsa che duvrava enconuschentamein mo far treis

sbargats naven da Siult entochen sil Cuolm d’Ursera – e nus essan gia

vi sin l’auter Crest che stat ualti exact sil confin denter Mustér e Tujetsch.

numnadamein a Mumpé-Tujetsch.

Quei idillic uclaun, situaus plitost dalla vart enviers Tujetsch e buca

veseivels dalla vart de Mustér (cun excepziun de dus treis baghetgs),

schai ualti exact a mesa via vedra che menava aunc avon 100 onns da

Mustér-Vitg – Quoz – Buretsch – Segnas – Tgiuinter – Mumpà-Tujetsch a Bugnei-Sedrun, dalla Val en sur Tiarms e Cuolm d’Ursera.

La tradiziun raquenta ch’ils de Mumpé-T. erien ina gada ils prus

fumegls dils Signurs de Cumanel. Pli tard seigien ei vegni libers da

dieschmas e grevezias e vivevien ventireivels e cuntents denter vischins

datier e dalunsch. Per Iur dunnauns mavien ils umens de Mumpé-T.

baul anen, baul envi e mo darar engiu. . . Stuend pli tard sedecider a tgei

vischnaunca appartener sco vischins: a Mustér u a Tujetsch, seigien ei

vegni perina de far in’emprova, schebein M. u T. hagi il meglier caschiel

caura. EIs hagien fatg dar ils de Bugnei in mignuc della primavera

ed ils de Mustér in tal digI atun. Gustond il medem di ils dus mignucs

leu sper fontauna, hagien eIs constatau ch’il mignuc de Segnas (Mustér)

era exquisits e quel de Bugnei excellents. Buca segirs co sedecider, hagi

ina tatta tujetschina, maridada a Mumpé, manegiau: «Nus numnein

nies bi vitget Mumpé-Tujetsch, mo daventein vischins de Mustér.» E

cun quei seigi stau decidiu per ina e peradina. Tgi less pretender che

quella sentenzia seigi buca stada salamonica?

In’autra tradiziun vul saver che da vegl existevi a Mumpé-T. ina

gronda suschna, nua che berniers e cavalèrs, mond ensi, descargavien in

ton giud ils cavals de bast e, vegnend engiu – cargavien eIs in tec

depli. . . Dis de malaura fagevien eIs leu in paus, laschond ils cavals en

ruaus per in’uriala, ferton ch’eIs (ils berniers!) buevien enqual pudel e

canun d’ansauna, per allura continuar pli aspramein il viadi u anen ni

engiu.

Pli bia udin nus buc ord temps pli antics. In cass de bia pli tard, quetel jeu denton de stuer perpetnisar cheu; enzatgei propi bi e ludeivel che succeda buca savens sil vast territori della vischnaunca de Mustér.

Avon buca ton daditg ei miert a Mumpé-Tujetsch in umet pign, pur

e pot che veva rimnau ina biala biblioteca romontscha: quasi tut ils

Ischis, tut ils Tschespets, Calenders romontschs ed ils Glogns tuts. Quei

sempel um legeva mintga unviern danovamein nossa litteratura romontscha ed enconuscheva per consequenza tut nos poets e scribents romontschs, sco era nossa historia sursilvana, meglier che beinenqual sabiut studegiau e miez studegiau! – Fussen tut nos purs romontschs sco el ei staus, stuessen la Romania e tut quei che compara per romontsch buca haver subvenziuns per subsister! Honur a sia memoria!

Mo ussa aunc enzatgei ord l’historia della caplutta de s.Clau. Denter las baselgias ch’ils paders caputschins han baghegiau sil territori de Mustér, numna P. Clemente era: Sontgaclau d Mumpà-Tujetsch

La hodierna caplutta de quell’ucliva ei baghegiada aI temps della

pèsta, nua che P. Cherubino da Castel-Rozzone era plevon de S. Gions

Mo igl ei negin dubi, che Mumpé-T. veva gia ditg avon 1763 – l’annada

che paradescha silla fatschada – ina caplutta; forsa ina empauet

pli pintga che la hodierna. Ina notizia ord la cronica de P. Justus Berchter

plaida gia 1767 de «St. Nicolaus neuer kirchen zu Mompé-Tavetsch»

Fastitgs de quella caplutta d’avon ils PP. caputschins, ei il zenn pign

de 1606 cun I'inscripziun: «Johannes Baptista Erns zu Lindaww gos

mich 1606» . Maletg: S. Giachen il vegl e s. Helenna. Lu era igl altar

pign de s.Antoni digI onn 1646, daI maun dils umens che vegn neu digI

altar de Iandr. Giachen de Balliel, ch’era all’entschatta en baselgia

parochiala de s. Gions; medemamein igl altar pign de Nossadunna, pli baul daI maun dellas femnas (1646). Oz penda en siu stagl ina statua leu vid il mir.

Perdetga della caplutta veglia dat era ina harta de Nossadunna cun l’in'scripziun «1606 H.G.M» che sesanfla aunc oz en. tischamber.

Il maletg digI altar grond – il sulet sil qual ins sa celebrar– representa

Sontgaclau e s. Silvester ed ei signaus: "S. Fry pinxit ao, 1713"

Quei Frey, pictur mediocheret, era de Mustër.

Il zenn grond porta l’annada 1730, Maletgs: Maria e s. Antoni de Padua, in papa ed in maletget della crucifigaziun.

Aschi circa dil medem temps, entschatta dil 18avel tschentaner, fan

ils frars Huonder si zatgei «filipps» a Sontgaclau: «Herr Martin Huonder

u. H. Joseph (fegls dil rehuner Clau Huonder de Funs) haben vermacht

dem hI. Nicolao (Mompé-T.) 5 Philip.»

Sin fundament dils sura fatgs, savein nus pia dir ch’ei existevi gia ditg avon 1763 ina pli veglia caplutta a Mumpé-Tujetsch e che la hodierna ei probabel mo ina renovaziun ed amplificaziun della vedra. Tgisà, forsa era la vedra pli biala, gotica?. . . . .La modesta caplutta de Mumpé-T. auda tier quellas che vevan ni che han aunc oz empau rauba sco reserva per tuttas eventualitats che san capitar el decuors dils tschentdners. Aschia savein

nus che Sontgaclau a Mumpé-T. veva « 1809, ils 30 d’avrel in capital de

FI. 598. Ed aunc tscheins rimnau entochen 1809, fl 67.50 x (crizers)„. –

«1834 veva la caplutta de s. Clau in capital de fl. 672, plus tscheins rimnau

143 fl. e 24 x.» (Notizias excerpadds ord il cud. de quen della parvenda).

Posseded tschecamein rauba, ha Sontgaclau adina giu la pusseivladad

de regular e pinar il pli necessari dadens e dadora. Aschia constat

ei ch’ils de Mumpé-T. han schau ligiar giu e dar alv la caplutta

1833: "vai faitg dar giun claustra calzina briels 4, a giep crenas 40.”

Anno 1859 han ins fatg en bauns novs, sco era ina sulada; 1862

ei il tischamber de lenn vegnius fatgs si da niev.

Tgei ch’ei vegniu fatg vid la caplutta de Sontgaclau duront ils davos

100 onns ,sai jeu buc, mo zatgei de num strusch.

Bein che Mumpé-Tujetsch ei aunc oz in uclaun puril entochen la

crusta, entscheivan tuttina certins a setrer empau pli engiu; ils dus

davos decennis ein per ex. nov dels seretratgs a Segnas ed ils biars maridai leu. Sche mo ei dat buc in di in sbuau sur vischnaunca giuadora!

Oz stattan aunc nov casas sidretg a Mumpé-T., tuttas dublas deno

ina. En quellas vivan en tutta pasch e concordia 66 habitonts: 29 umens,

18 femnas e 19 affons.

Avon entochen paucs onns, mavan il.s affons leusi a scola, en Iur

atgna casetta de scola; oz vegnan quels culla viafier entochen Mustér-

Vitg e van leu a scola. Viadi e gentar vegnan pagai dalla vischnaunca –

e domisduas parts ein cuntenzas quell'uisa.

Mo leu nua ch’antrurs scolars e scolaras suavan e tschapitschavan, pendan oz mumias de nobels animals, nurnnadamein: puolpas giud il plantschiu su.

Naven en pIazza sesanflan oz (october 1959) 9 mats e treis mattauns;

luvrers de sacados: 4.

Anno 1958 han ils vischins de Mumpà-T. fatg in acquaduct niev

– ed han tuttina pauc aua; eIs vegnan a stuer far novs cuosts, mo vegnan

pervia de quei buc a sebettera mun. Mumpé-Tujetsch ei in liug

de purs, tschien per tschien, e tegn stendiu.

Dumengias e firaus van eIs – bein ch’i ein fetg allontanai – tuts

a Messa, tgi a Segnas e tgi a s. Gions, e pliras ga ad onn, han eIs la gronda

ventira ch’igl augsegner de s.Gions vegn si tier eIs cun la s. Messa

– che vegn celebrada communablamein per latin e romontsch.