Il vitget da Cavardiras, ina fracziun da Mustér.

Il scribent Guglielm Gadola scriva 1960 da Cavardiras:

Igl ei pia nuota sclaus che podestat Berchter de Vitg ei staus quel

che ha gidau essenzialmein afundar la caplania de Cavardiras. Anno

1704 han ils de Cavardiras gia il dretg d’eleger e pladir caplon; 1713

ei Cavardiras in agen benefeci .

Aunc meglier vegn la tradiziun populara sustenida, sche nus udin

che «Sur Gion Antoni Berchter (in fegl, ni forsa ,plitost beadi de podestat

Berchter), naschiuhs 1702, plevon a Schlans da 1734-1767, notar apostolicus, hagi fundau la caplania de Cavardiras. » (Quei sto esser in sbagl, naschius 1702 sa el buca gia haver fundau la caplania 1704! Probabel ha siu bab u tat fatg quei).

Sur Gion Antoni Berchter ei silsuenter staus caplon a Cavardirds, 1767 -1781, iI qual onn eI ei morts, ils 8 de zercladur, e satraus en baselgia avon igl altar grund. Sia fossa era cuvretga cun ina platta, che purtava las armas dils Berthers. Anno 1899 ,cura ch’ins ha fatg en plantschiu de plattas en caplutta de s. Ant’oni, han ins translocau quella platta-fossa ordaviert sper la tuor-clutger giun plaun, ual avon porta-clutger. (Raquintau a mi da P. IB. Berther).

Buca pigns merets per la caplutta de s. Antoni, ha Str. Tschimun

Monn, in vischin de Cavardiras giu. El ha fatg si iI maletg digl altar

grond, ch’in Sigisbert F r e y de Mustér ha giu malegiau.

1931 ei la caplutta de Cavardiras vegnida restaurada da rudien. De

notificar eis ei aunc ch’ils zenns de s. Antoni ein vegni culai aschi circa 100 onns in ord l’auter. Igl emprem, sco gia menzionau 1661, dedicaus a s.Antoni de Padua; quei fuss iI pign. Il mesaun porta il .datum: Fecit Raget Mathis Burger in Chur 1782». Maletgs: Crucifix, Maria e s. Gion

sut la crusch, Nossadunna, s. Bistgaun e s. Paul.

Anno 1910, ils 18 de december suenter miezdi, ha Msgr. avat Benedetg Prevost, benediu in zenn a Cavardiras, cuI num «Georgius». Inscripziun: «Johannes Ev. et Georgi orate pro nobis! Gegossen von Gebr. Grassmaier in Buchs 1910». Ils tuns dils treis zenns de Cavardiras ein : a. cis, e.

P. Bernhard Baumgartner della claustra de Mustér veva manegiau inaga viers la fin de sia veta, quels biars onns ch’el era provisor a Cavardiras:«Esser caplon de Cavardiras ei nuota legher; en in liug nua ch’igl ei umbriva di e notg». Empau raschun po el bein haver giu, sche bi che la gronda part digI onn, iI caplon sa far sera sontga gia suenter solver sch’el vul.

Per ordinari han, en quels gleiti 200 onns, spirituals pli vegls ni

per ternps era paders della claustra de Mustér pastorau a Cavardiras. En tut circa 30 dels. Per munconza de spazi stuein nus tralaschar d’enumerar els cheu.

"II Pign Padua" a Cavardiras ei in enconuschent liug de pelegrinadi,

oravontut pils de Vitg ed ils vischinadis. La biala baselgia restaurada

cun gust e talien, ei mintg’onn de s. Antoni ( 13 de zercladur) la finamira

de bia cartents e fideivels. Per quei di fa mintgamai Msgr. avat de

Mustér messa gronda en caplutta ed in predicatur de num il priedi festiv

ed il pievel la devoziun, consistenta en ina processiun, en rusaris e

canzuns.

Cavardiras ei per bia but iI pli pign denter ils relativamein numerus

uclauns e las uclivas della gronda e vasta vischnaunca de Mustér.

Igl ei strusch carteivel ch’igl uclaun de s. Antoni hagi giu enzacu pli bia

fiugs e habitonts sco quei ch’el dumbra oz.

Sin fundament dell’exacta, prusa e beinordinada statistica davart

Cavardiras, fatga cun premura e plascher da nies preziau amitg, sgr.

scolast Baseli Tschuor (miu pli cordial engraziament persuenter!), savein

nus porscher oz (iI davos d’october 1959) il sequent real ed exact

maetg de Cavardiras.

Cavardiras dumbra oz 14 casas e 19 fiugs; 6 casas à 2 fiugs, 7 casas

à 1 fiug ed ina casa vita. En tut ha Cavardiras 88 habitonts. 13 umens,

15 femnas, 22 giuvens, 10 giuvnas, 19 affons de scola e 9 che van aunc

buc a scola.

Quella populaziun sereparta sco suonda sin las differentas famiglias:

Fam. Columberg-Spescha 7, bab e mumma, 4 mats ed ina matta; Soras

Columberg, duas mattauns; fam. Columberg-Schwarz, dus deIs; fam

Columberg-Nay, dus dels; Arpagaus Murezi, in del; fam. Levy-Tschuor 7, geniturs, 4 mats ed in affon de scola; fam. Monn-Steger 8 dels, bab

e mumma, 4 affons de scola e 2 affons pigns; Monn Josef, in bien aug:

fam. Giger-Tschuor 8 dels , bab e mumma, in mat, 3 affons de scola, 2

pigns; Tschuor Placi, in bien aug; Schuoler Anna, la matta dil Hospezi

de s. Antoni; Giger Catrina, casa parvenda; Schmed Victoria, vieua. 2

mats, ina matta ed in affon de scola; fam. Monn-Schwarz 3 dels: ils geniturs ed 1 mat; fam. Monn-Foppa, um e dunna; fam. Mathiuet, vieua,

7 dels: in um, 3 mats, 2 mattaauns, 1 affon de scola; fam. Monn-Bisquolm

4 dels; ils geniturs, 2 affons pigns; Schuoler Gion Batt. e sia

mumma; fam. Caminada-Lutz 3 dels; in um, in mat ed ina matta; fam.

Schmed-Mathiuet 5 deös: ils geniturs, 2, affons de scola ed in pign;

Schmed Giachen, in bien aug; fam. Tschuor–Maissen 10 ,dels: bab e

mumma, in mat ed ina matta, 5 affons de scola ed in pign.

Qu'ei che pertucca l’occupaziun e la lavur dils 19 fiugs, san ins dir

il sequent: 12 fan ton sco exclusivamein il pur; 4 han las dunnauns che

sestentan de far quei de pur, ferton ch’ils umens lavuran e fadigian ordeifer; 15 lavuran insumma ordeifer, cumpriu ils 4 allegai. Quater giuvens han fatg igl emprendissadi ella Bassa, 3 ein uss en emprendissadi, 3 van a scola (in latin, in mercantil, in iI semiari de scolasts).

La Scola de Cavardiras (cun Caprau) ha oz 22 scolars (1.–6.avla

classa), 5 van a Mustér a scola (7avla ed 8avla classa), in a Schluein. Per

munconza de plaz e per spargnar in scolast, van las duas davosas classas

a scola a Mustér-Vitg. Ina sligiaziun che ha era ses avantatgs per scola

e scolast.

Davart quels che ein naven e fussen per turnar, eis ei grev de dir

enzatgei. Segir eis ei, ch’ils biars alfons de scola digI uclaun de Cavardiras e dell’ucliva Caprau ston quintar in di dad ir naven e gudignar il

paun de mintgadi. Tgi vegn in di a turnar a casa? Mo mattauns veglias?

Franc e segir eis ei, che quels che vivan e brahan oz a Cavardiras,

san tuts viver undreivlamein de Iur puresser, segidond cun empau gudogn ordeifer. E tgei drov’ei depli?