Flurin Camathias ei naschius ils 6 da mars 1871 a Laax. Suenter la scola dil vitg fa el il gimnasi ella claustra da Mustér, silsuenter a Friburg e studi dalla teologia a Cuera. Da 1896-1917 eis el plevon a Breil, silsuenter tochen 1934 ad Andiast. La davosa pleiv ch’el ha pastorau tochen cuort avon sia mort, ils 3 da fevrer 1946, ei stada Siat.

Duront tut quels onns ei sia plema mai vegnida stauncla. Ses texts, en special sias poesias, vegnan publicadas en periodicas e 1917 survegn el il premi Schiller per sias «Historias dil Munt s. Gieri» che cumparan lu 1921 sco emprem tom dalla retscha «Nies Tschespet». Ses interess ein denton tuttavia buca mo serestrinschi sin texts litterars. Era la teologia, la filosofia, problems da pastoraziun, d'instrucziun ed educaziun religiusa ha interessau el. Flurin Camathias ha era conquistau il cor da cantaduras e cantadurs. Collaborond en special cun ils cumponists Robert Cantieni, Hans Erni e Duri Sialm, ha el regalau a nus biaras canzuns. Tgi enconuscha buca «La Ligia Grischa» (Schi ditg che stattan cuolms e vals), «Nossa viarva» (Romontsch, romontsch ei nies lungatg) ni «La sera sper il lag», messa en musica da Gion Balzer Casanova, tut canzuns cun plaids dil poet da Laax. Seprofilaus ei Flurin Camathias era sco (co)autur da cudischs da canzuns. Da menziunar ei per exempel era l’emprema «Cecilia» (1917). Quei cudisch da canzuns da baselgia cumpara en pliras ediziuns ed ei vegnius duvraus tochen 1982, igl onn ch’el vegn remplazzaus entras igl «Alleluja».