Il purtret da la Surmirana Margaritta Brenn-Demarmels (*1932 - +2012) mussa la multifariadad da l'artista. Or da cuschas taglia Brenn figuras che fan sgarschur e tema. Ses maletgs sin taila da saida fa ella cun ina tecnica tut speziala. Fenomenalas èn las gravuras en vaider.

Il Balcun Tort ha visità l'artista 1963 en ses atelier a Stierva. Donn che l'emissiun n'è anc betg en colurs. Quai dess ina tempra anc pli exclusiva a las ovras da Margaritta Brenn-Demarmels.

DA GION NUTEGN STGIER / ANR 6 da settember 2012

Tranter chellas ovras er las davosas da Margrit Brenn-Demarmels, da Stierva. Tot era planiso schi bagn e Margrit Brenn-Demarmels, l’artista da Stierva, sa legrava dad esser preschainta alla vernissascha dall’exposiziun «artava». Aposta per chella exposiziun veva ella malagea 12 ovras e tscharnia per chellas las pi belas flours alpinas. Ma tot è davanto oter cun aveir la donna dad 80 onns da mureir igls 10 da matg 2012, angal en de siva tgi ella veva termino igl davos maletg per l’exposiziun «artava», l’exposiziun tgi stava ad ella fitg a cor. Fitg a cor stavan alla donna da Stierva cunzont er las flours e cun contemplar sies maletgs exponias per lung dalla «Veia d’ava» an Val Alvra ins vei bagn igls pansierts e sentimaints tgi Margrit Brenn-Demarmels ò gia cura tgi ella ò mess chels maletgs da flours sen palpieri. Chegl vala pero er anc per otras nundumbrevlas ovras tgi portan igl nom dall’artista surmirana. L’armuneia, l’unitad da nateira e spiert, d’interpretar chegl an maletgs, a chegl ò ella deditgia sia antiera veta ed er vivia uscheia.

Cultivo igl art e l’istorgia locala

Margrit Brenn-Demarmels è stada ena artista dalla garda viglia tgi cunascheva sies mastier da radagn e tgi leva betg partout metter sasez aint igl center. L’expressiun da sias ovras era per ella pi impurtanta e chegl è pi tgunsch sto en regal da sia derivanza tgi ò mess ad ella igls dungs duevels gio ainten tgigna. Las sias rieischs eran fonsas aint igl tschertgel cultural rumantsch e tenor chellas rieischs ò ella er vivia cun aveir chito per la famiglia, cun tgirar e cultivar igl art ed er l’istorgia locala. Tot chegl era per Margrit Brenn-Demarmels bler daple tgi plascheir e satisfacziun. Sia energeia ò ella tignia anfignen chel mument tgi igl Totpussant ò clamo l’artista an sies reginavel. Lò ò Margrit Brenn-Demarmels antupo siva 20 onns puspe sies frar Ludwig Demarmels e communabel vignan la sora ed igl frar a metter an maletg ovras tgi survignan igl pi bel post ainten la galareia digl reginavel da Dia.

En regal per tots

A nous tots resta Margrit Brenn-Demarmels an regurdientscha scu en carstgang vital, da cumpagneia, da cuminanza e scu ena persunga cun abilitads da luvrar e crear cun da tottas sorts materials. Consolaziun aint igl taimp dolorous dattan a sies om Bernhard Brenn-Demarmels ed allas famiglias an malancurada l’ierta dad ovras, maletgs, graficas, sculpturas ed oter ple. An nundumbrevlas stanzas e localitads resta la donna simpatica cotras preschainta. Sies esser bagnvulent, sia hospitalitad, sies angaschamaint instancabel pigl art scu er sia expressiun fegna cun calour e furma, èn en regal per tots chels tgi on gia a cor e stimo Margrit Brenn-Demarmels. Seia chegl perveia da sias ovras artisticas, perveia da sies sarvetschs a blers concarstgangs e betg igl davos per tot chegl tgi la barmeira ò presto per nossa cultura rumantscha. Piglia cun ella an fossa ò la tgera consorta, mamma, tatta e basatta betg angal bleras e belas regurdientschas, mabagn er las davosas flours tgi ella ò malagea cun schi grond plascheir, sainza saveir tgi gist cun chellas ovras cun flours alpinas sa sera per adegna igl cres digl sies mond artistic. Las ovras cun las pi belas flours tgi dat tar nous ed igls maletgs tgi on do anfignen oz e dattan anc las proximas seis emdas en carcater particular all’exposiziun «artava».