Commemoraziun Baumberger
Commemoraziun Baumberger
«E montibus salus», plaids che secloman ella versiun dil liug: Dils cuolms vegn il salit. - Enten dir e star sissu ha enzatgi da sias uras fatg in survetsch alla populaziun muntagnarda. Sch'ins ha fatg valer la fermezia dalla glieud dils cuolms e dallas vals. Ed ei tuchi da levgiar sia sort, la sort dil muntagnard, sinaquei ch'el sappi subsister sin in tschespet trentel ed enamiez ils prighels dalla muntogna.
Georg Baumberger stat ei scret sin la fatscha dil granit. E forsa ch'enzatgi sedamonda. Georg Baumberger (1855-1931) ei staus in politicher da num. El Cussegl naziunal eis el seprius en pil pievel ellas muntognas ed ha fatg ina moziun da sustener el cun plaid e fatg. El ch'ei staus oriunds da Zug ed ha fatg sia politica raschuneivla dil cantun Turitg anora.
En renconuschientscha da ses merets han ils habitonts dallas alps priu ina decisiun. Pil monument sez han ins tratg en consideraziun il Mundaun ed il Calmut. Cunquei ch'il Calmut ei sils confins digl Uri e dil Tessin, han ins anflau il Calmut per pli adattaus. - Cun caschun dalla inauguraziun dils 10 da fenadur 1932 ha sur Giachen Antoni Fetz, plevon da Sedrun, detg in per bials plaids e schotg onns sissu, ils 26 da zercladur 1950, ha sur Stiafen Schuler, caplon a Selva, turnau a repeter e demussau engrazieivladad. (Text ord cudisch da Tujetsch 1986)
La Societad da musica Sedrun ha embelliu la fiasta.
Da seniester Barla Beer-Riedi, oratur nunenconuschent, Lucas Monn e Giochin Hendry.
Dretg davontier scolast Toni Hendry-Monn, Sedrun/Cavorgia.
Dretg davontier sur Stiafen Schuler caplon a Selva/Tschamut.
historiaHelvetica - la pagina tetgala ... Nus avain dapli che mo ina istorgia, nus avain las istorgias da tut quels e quellas che fan e ch’han fatg la Svizra. historiaHelvetica.ch porscha ina survista da la vita quotidiana en Svizra sur passa in tschientaner. Il material d'archiv deriva da las quatter plattafurmas: nossaistorgia.ch, notreHistoire.ch, lanostraStoria.ch e unsereGeschichte.ch.