Nus analisain da moda anonimisada las infurmaziuns da noss utilisaders per pudair porscher in meglier servetsch e satisfar a lur basegns. Questa pagina utilisescha er cookies per analisar per exempel las activitads sin la pagina.Vus pudais specifitgar en voss navigatur las cundiziuns d'archivaziun e d'access als cookies.

Pader Flurin ha 90 onns

April 22nd, 1996
Radiotelevisiun Svizra Rumantscha

Pader Flurin Maissen (1906-1999) è s'engaschà sia entira vita per l'ambient. Magari era cun ideas nunconvenziunalas.

Il Telesguard ha visità il pader en la vegliadetgna da 90 onns a Rumein en Lumnezia.

Auters films:

1

2

Radio

Informaziuns ord il Lexicon istoric retic:

Maissen, Flurin

* 22-4-1906 (Fidel) a Glion, † 3-4-1999 a Mustér, cat., da Sumvitg e Glion. Figl dad Augustin, fabricant da laina, e dad Anna n. Cahannes, da Breil. Frar dad Alfons e dad Augustin. Gimnasi ad Engelberg, noviziat en la claustra da Mustér. Studis da filosofia, pedagogia, istorgia, istorgia d'art e musica a Friburg 1927-28. Profess 1929, primizia 1933, pader benedictin. Studi da scienzas natiralas a Friburg 1934-36, lic. 1937, doctorat 1944 («Mineralklüfte und Strahler der Surselva - Fuorns e Cavacristallas», publ. 1955). Magister gimnasial a Mustér 1936-81. Benefiziat a Rumein 1965-98. Scienzià universal, inventader (tr.a. d'in clavazin mit il 1939), sco "pader verd" piunier en svilup ed applicaziun d'energias alternativas (gas biologic, cellas solaras), protectur energic da la natira (Rain, Greina). M. ha realisà cun Ueli ed Ursula Hauenstein sin il bain claustral a Rumein ina producziun da nutriment biologic. Scriptur rum. (p.p. sut il pseudonim Gion de Crap Sais) e publicist, defensur instancabel da la lingua e cultura rum., surtut dal sursilvan. Fundatur (1938) ed emprim redactur da la «Talina» (revista da la Romania studentica). Confundatur (1969, ens. cun ses frar Augustin) e spiritus rector da l'Institut per studis retoromontschs a Rumein, pli tard a Lags (Fundaziun Retoromana/FRR Placi a Spescha 1982, FRR Pader Flurin M. dapi il 2005). M. è stà in dals promoturs principals en l'Europa da la lingua auxiliara internaz. "interlingua occidental" (lingua planisada); el ha fundà e redigì la revista «Li Gimnasiast», ina publicaziun en interlingua redigida ed edida dals students claustrals enturn ils onns 1960 (tr.a. da Niklaus Meienberg).

Ti stos esser connectà per agiuntar in commentari
Nagin commentari il mument
23 April 2020
40 guardads
0 like
0 favurit
0 commentari
3 Collecziuns
00:03:01