Sonda e dumengia, ils 3 e 4 da schaner , plitost da pauca neiv, han ils retgs visitau nus. Pils retgs ei quei denton in avantatg, aschia ston els buca ir per streglias e sendas da neiv. Las monduras restan bialas e frestgas ed ils peis vegnan era buca bletschs.

Ei quei in usit che vegn aunc schazegiaus enta Medel? Biars da nus selegran fetg sin la viseta dils retgs e lur biala canzun per l’entschatta da mintg‘onn. Principal-mein nossa glieud pli passada schazegia ordvart quei usit e la viseta dils retgs. Ils giuvens han forsa piars oz intec quella relaziun cun isonzas. Evelina Giger ha pre-parau e mussau allas scolaras ed als scolars dalla 4. tochen la 6. classa da cantar pils retgs. Igl onn 2015 ei stau il 30avel onn che l’Evelina ei s’engaschada ed ha preparau ils affons da scola per quei usit en nossa vischnaunca. Ils affons han empriu uonn ina nova canzun ch’ei vegnida adattada dall‘Evelina. Enzatgei haiel aunc vuliu saver ord spir marveglias dalla scolasta. Pertgei pomai translatar ina canzun da retgs, dat ei buc avunda da quellas? Sia risposta ei fetg capeivla:“ Las canzuns tradiziunalas romontschas da retgs ein scartas e gia vegnidas cantadas onns en ed onns ora. Pil pli han las canzuns novas e modernas in tec autras melo-dias e ritmica, forsa in tec pli adatta e plascheivla per nossa giuventetgna. Ins sa era per part integrar bein leutier instruments da ritmica e tut quels facturs moti-veschan ils affons da separticipar a quei bi usit dils treis Sogns Retgs“.

Aschia ei l‘Evelina sedecidida da scriver sezza il text suenter ina melodia da Hein-rich Rohr. Ils affons han delectau cun lur vuschs finas e sonoras tut quels che han schau entrar els. In deletg pigl auditori!

Ils affons ein perfin vegni ed han exercitau la canzun duront lur vacanzas da Nadal. Quei ord il motiv per esser pli segirs dil text e per trenament dalla vusch.

Cunquei ch‘igl ei stau ina nova e fetg melodiusa canzun suonda cheu il text:

Nus sabis vegnin digl Orient

( melodia Heinrich Rohr / versiun romontscha Evelina Giger )

Nus sabis vegnin digl Orient,

menai dil bien Diu cun legherment.

A vus nus lein in bien onn giavischar,

Casper, Meltger e Balthassar.

La steila nus meina tiel car bambin,

bugen visitein gl’affon divin.

Da cor ad el nos regals presentein,

mirr’entscheins ed er’aur surdein.

Per vus, vossa casa nus Diu rughein.

Per benedicziun el supplichein.

Regal’a tuts che van cheu en ed or,

pasch, carezia gl’entir onn or.

Igl entir cerchel scolastic ei segidaus vid la preparaziun ulteriuramein aunc dunna Johanna Hosang. Dunna Matilda Venzin da Fuorns ei era in bien aunghel el team. Ella fa tuttas lavurs da cusunza e lava il resti e quei tut mo per in Dieus paghi. Il re-cav va per gronda part en favur dad instituziuns caritativas. Aunc enzatgei che forsa buca mintgin sa ei il fatg ch’il Felix Pally ha giu construiu las duas steilas ed el mira mintg’onn ch’ellas funcziuneschien e che tut seigi en uorden. La dumengia han ils retgs perfin astgau gidar a formar la s. messa a Curaglia e quei cun leger, rispunder messa e cantar 2 canzuns.