Nus analisain da moda anonimisada las infurmaziuns da noss utilisaders per pudair porscher in meglier servetsch e satisfar a lur basegns. Questa pagina utilisescha er cookies per analisar per exempel las activitads sin la pagina.Vus pudais specifitgar en voss navigatur las cundiziuns d'archivaziun e d'access als cookies.
La pagina tetgala: historiaHelvetica
Mustér en flommas

Mustér en flommas

1799
MAD
Flavio Huonder

Ils 6 da matg 1799 daventa la vischnaunca da Mustér l'unfrenda dallas flommas. Responsablas pigl incendi ein las truppas militaras dalla Frontscha.

Avon 225 onns han truppas franzosas arsentau Mustér – il matg 1799. Ina recapitulaziun cronologica da quels dis dramatics sisum la Surselva.

Igl ei stau in temps da sgarschur – igl onn 1799. L’entira Surselva era enserrada denter las truppas d’uiara dils Austriacs e dils Franzos da Napoleon. Els cumbattevan per las rutas sur las Alps ch’eran strategicamein impurtontas per ils dus contrahents d’uiara.

Ils Grischuns, armai munglusamein ed en carplina interna denter ils patriots che simpatisavan culs Franzos ed ils indigens che defendevan gl’urden vegl, stevan en ina paupra situaziun denter las fronts.

Emprema attacca dils Franzos

La notg dils 5 sils 6 da mars 1799 attaccan ils Franzos la Surselva da duas varts. In pign trup da 300 umens vegn neu dalla Leventina ed ina armada da 1300-1500 schuldai sur igl Alpsu.

La guardia dil pass seretila, l’armada franzosa rumpa ella val sblundergiond il Tujetsch e mazzond. La baselgia vegn devastada, las hostias consecradas fierssas per tiara. Il caplon Jakob Anton Condrau e frater Venzin vegnan torturai e mazzai a moda barbarica.

Las avonguardias han teniu si ils Franzos tochen la sera. Duront la notg sils 7 da mars 1799 han ils Sursilvans saviu s’organisar a Mustér, las truppas dil landsturm ein vegnidas ord la vischinonza, umens ed era dunnas ein sesarmai cun halumbards, turschets e pals da tuttas sorts. Mo paucs havevan buis.

Tenor la strategia ed il plan dils colonels de Castelberg e Caprez vegnan ils trups reparti sils posts da defensiun agl ur ed el center dil vitg. Ins ha communicau al general Louis Henri Loison da vuler sedefender tochen il davos daguot da saung.

La damaun stevan ils Franzos avon Mustér. Las guardias dil vitg han bloccau els, mo ein seretratgas ed han carmalau ils inimitgs tochen el center dil vitg. Sco ina lavina ein ils indigens sederschi sur ils inimitgs ed han cun lur armas primitivas sturniu e mazzau tut quei che vegneva ad els enta maun.

«Las bravuras dalla gronda naziun»

Ils Franzos ein seretratgs e vegni attaccai da niev dallas truppas dil landsturm e dil corp da catschadurs. Sin la fuigia anavos sur il pass ha

il general Loison viu la bara dil caplon Condrau a Sedrun ed ha exclamau: «Quei ein las bravuras dalla gronda naziun, ier ein paupers umens nunarmai vegni marterisai, ed oz stuein nus fugir, victorisai cun vergugna.»

Dus dis pli tard ein gia ils guerriers dil general Demont, in Sursilvan en survetsch da Napoleon, marschai dalla Surselva si. Entras ina cunvegna culs indigens ha el saviu marschar tochen Mustér senza resistenza. El ha garantiu libertad da religiun, segirtad da persunas e rauba. La regiun ha empermess pasch, amicabladad, da suttacumber e dar quatier allas truppas franzosas.

Demont ha sincerau alla claustra da respectar il liug, quei per la buna tgira dils schuldai blessai. En in scriver han el e general Loison admoniu tut ils militarists da respectar persunas e proprietad «dont les pères ont traité avec égard nos blessés e prisonniers». Demont e Loison ein parti encunter Cuera laschond anavos quater ni tschun cumpignias sco occupaders.

La mazzacra e la vendetga

Duas cumpignias napoleonas han silsuenter survigilau il district da Mustér e contuorn. Quellas truppas franzosas han duront pli ch’in meins terrorisau ils avdonts da Mustér e contuorn. Il general superiur Massena ha cumandau da rimnar tuttas armas e la muniziun dils Sursilvans.

Ils Franzos han arrestau quels umens che han menau las truppas indigenas alla defensiun e la terrada dils 7 da mars. Quei mava denton encunter las cunvegnas fatgas culs generals Loison e Demont. Dalla claustra pretenda Massena 100 000 florins per haver susteniu ils revoluzzers. Pader Placidus à Spescha ha stuiu dar sia collecziun da cristallas.

La gretta ed igl odi s’augmentan ed ei buglia tiel pievel liber dalla val. El secret vegn fatg plans da revoluziun. Igl 1. da matg 1799 entscheiva la revoluziun en Tujetsch, la sera dallas siat va ei liber a Mustér. Ils officiers franzos ein vegni separai dalla truppa. Quella ei sebarricada en claustra ed ei sedefendida cun sittar sils attaccaders. In conventual ha aviert la porta davostier e da leu anora ei igl inimitg vegnius battius.

Ils 100 perschuniers havessen uss stuiu vegnir menai tier la regenza a Cuera. Sin supplicar dils plevons e cunzun da pader Basil ein quels vegni preservai dalla mort. La gretta dils indigens ei stada stermentusa. In’escorta ha pia menau ils perschuniers, rentai in vid l’auter, sin via ord Mustér.

Gia suenter 250 pass ei ina part sefatga libra ed ei scappada. Sin quei ein tut ils auters vegni mazzacrai brutalmein dils indigens. Quels han satrau ils morts e deponiu las monduras perfuradas e bugnadas da saung dils paupers Franzos en ina stanza en claustra, ina caussa cun consequenzas fatalas.

Mustér arda

Las truppas sursilvanas dil landsturm, marschadas encunter Cuera, han fatg paus a Tumein. Dus dis pli tard, suenter enzacontas battaglias, ein ils heroxs, stuorns e malobedeivels, vegni terrai dalla truppa franzosa. General Menard ha menau ses guerriers dalla Surselva si.

Mintga vischnaunca stueva pagar ad el contribuziuns. Ils 5 da matg ein ils Franzos entrai el vitg da Mustér. Tutta rauba da valeta ch’els han anflau han els engulau, autras caussas ein vegnidas slavazzadas e ruttas. Il general ha pretendiu 10 000 francs dalla vischnaunca e 5000

da Medel e Tujetsch.

Encunter sera han il occupants anflau en claustra il resti da lur cumpatriots assassinai igl 1. da matg. En gretta e ravgia han els, la damaun dils 6 da matg 1799, arsentau treis baselgias, la claustra, 115 casas, 102 clavaus. 112 armauls e 204 tiers manedels ein vegni per la veta.

Vegn persunas han piars la veta quei di. Las custeivladads d’art ed igl archiv dalla claustra ein daventai unfrendas dallas flommas.

(Fontauna: La Quotidiana 16.04.2024)

Ti stos esser connectà per agiuntar in commentari
Nagin commentari il mument
Flavio Huonder
1,650 contribuziuns
12 avrigl 2021
175 guardads
1 like
0 favurit
0 commentari
2 Collecziuns
Network:
Sponsurs:
18,664
895
© 2024 FONSART. Tut ils dretgs resalvads. Dissegnà da High on Pixels.